Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament…
sandhi
Fonètica i fonologia
Terme (‘combinació’) amb què hom designa el fenomen fonològic pel qual els extrems dels mots, més que no pas l’interior, es modifiquen per influència d’altres mots veïns en el text.
Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana
betulàcies
Botànica
Família de fagals integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 150 espècies de plantes llenyoses, arbres i arbusts, propis dels països temperats i freds de l’hemisferi nord, tot i que algunes espècies arriben a l’alta muntanya tropical d’Amèrica i d’Àsia.
Presenten fulles simples, alternes, amples i caduques, amb estípules Són plantes monoiques, de flors masculines formades per un cert nombre d’estams de 2 a 10 concrescents, amb una bràctea i disposades en aments, i de flors femenines formades només per un ovari bicarpellar i disposades en una inflorescència més rígida el fruit és monosperm, sec i indehiscent Força betulàcies proporcionen fusta, molt apreciada en la construcció de mobles per la seva importància econòmica, destaca l’espècie Corylus avellana avellaner Betulàcies més destacades Alnus glutinosa vern Alnus incana…
deglutinació
Fonètica i fonologia
Terme emprat per a designar l’afèresi, en un mot, d’una porció considerada com a element independent, de l’article o d’una preposició.
La pronúncia dialectal beláne i mélle indica que hom ha interpretat la vellana i la metlla en comptes de l' avellana i l' ametlla , per deglutinació
La Unió Revolucionària de Pagesos incendia la fàbrica de l’empresa Borges a Reus
La fàbrica de l’empresa Borges a Reus és incendiada com a represàlia per la importació d’avellana turca La Unió Revolucionària de Pagesos reivindica l’acció
oxalidàcies
Botànica
Família de gruïnals constituïda per plantes herbàcies o rarament llenyoses, de fulles alternes, generalment compostes, de flors hermafrodites, hipògines, pentàmeres i actinomorfes, i de fruits en càpsula.
Consta d’unes 900 espècies, pròpies de les regions calentes i temperades Oxalidàcies més destacades Averrhoa carambola caramboler Oxalis cernua flor d'avellana , avellaneta Oxalis corniculata pa de cucut , agreta, lújula Oxalis acetoselle pa de cucut de bosc
Lluçars
Poble
Poble del municipi de Tolba (Ribagorça), situat a la dreta del riu de Queixigar.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol Es conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars Formà municipi independent fins el 1969 l’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’ Avellana
Sant Miquel de la Torre (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de la façana de ponent, amb el mur coronat per un campanar d’espadanya J M Melció L’església de l’antiga parròquia de Sant Miquel de la Torre o Sant Miquel d’Avellanacorba o Sant Miquel de Vellanacorba o Sant Miquel de Sacorba es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals del Puig Ou, sota l’església de Sant Andreu de Porreres Mapa 256M781 Situació 31TDG550796 Al quilòmetre 64 de la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, concretament al coll de Seguries, surt una pista forestal que davalla i travessa tota la Vall del Bac, passa per les…