Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
Antoni de Gaztañondo Fonrodona

Antoni de Gaztañondo Fonrodona
Arxiu Pere Ribalta / Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar
Guillem Xuclà Nin

Guillem Xuclà Nin (a la dreta)
ARXIU PERE RIBALTA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…
Felip Díaz i Sandino

Felip Díaz i Sandino
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Militar
Militar d’aviació.
El 1922, durant la guerra del Marroc, estigué al cap d’una esquadrilla i, ascendit a capità 1924, dirigí el grup que protegí el desembarcament a Alhucemas 1925 L’any següent participà en la revolta de Cuatro Vientos Conspirà contra la monarquia el 1930 any que s’adherí a la francmaçoneria i féu d’enllaç amb el comitè republicà clandestí Durant la República 1935 s’afilià a la Unión Militar Republicana Antifascista En esclatar la guerra de 1936-39 era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo, posà l’aviació al servei de la Generalitat i metrallà els…
Francesc Xavier Magret Viñolas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat
Lluís Bertrand Coma

Lluís Bertrand Coma
Heraldo Deportivo
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil
Eduard Feliu Bru

Eduard Feliu Bru
Arxiu Pere Ribalta – Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo
Domingo Rosillo del Toro

Domingo Rosillo del Toro
AF CEC / CO DE TRIOLA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Resident a l’Havana des de la joventut, el 1912 obtingué el títol de pilot de la Federació Aèria Internacional Pioner de l’aviació mundial, el 1913 realitzà per primera vegada la travessia aèria de Key West EUA a l’Havana Al novembre del 1916 arribà a Barcelona recomanat per Salvador Hedilla i fou contractat per la societat Pujol, Comabella i Cia com a instructor de vol de l’Escola Catalana d’Aviació Després de la mort d’Hedilla, a l’octubre del 1917, assumí la direcció de l’escola, fou cap de l’aeròdrom de la Volateria i cap de proves de Tallers Hereter Guanyà diversos concursos de vol El…
Aero Club de Sabadell i del Vallès
Esports aeris
Club d’aviació de Sabadell.
Fundat el 1931, el seu primer nom fou Club d’Aviació Sabadell Ferran Llàcer en fou un dels impulsors, tot i la seva prematura mort el 1930 El primer president fou Antoni Campmajó i Pujolà, i el vicepresident, Joan Bonamusa, pioner de l’aviació a Sabadell Organitzaren conferències, vols de passatgers i alguns llançaments amb planador Al desembre del 1932 es canvià el nom per Aero Club de Sabadell i del Vallès En un primer moment volà al camp d’aviació de Ca n’Oriac però de seguida es traslladà als terrenys de can Diviu, a l’actual Aeroport de Sabadell Adquirí nous avions i el 1935 visqué…
Avianca
Aeronàutica
Companyia colombiana d’aviació.
Fou fundada l’any 1919 amb el nom de Sociedad Colombo-Alemana de Transportes Aéreos, que en refondre's amb Servicio Aéreo Colombiano 1940 prengué el nom d’Avianca És la segona companyia d’aviació més antiga del món El 2002 la unió d’Avianca amb dues companyies colombianes d’aviació més Aerolínieas Centrales de Colombia i Servicios Aéreos de Medellín donà lloc a Alianza Summa, organització destinada a la integració dels serveis de les tres companyies
Josep Civit Jové
Esports aeris
Pilot i dirigent d’aviació.
Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares salesians Estigué…