Resultats de la cerca

L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…

Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de Rialb 1995

Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

S’inicià en el colleccionisme dels minerals als deu anys i en fer disset es feu soci del Club Muntanyenc, amb el qual participà en diverses excursions científiques per a recollir minerals de tot Catalunya i de l’Estat espanyol Arribà a reunir una collecció de més de 3000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya És una collecció sistemàtica, segons l’ordenació de Strunz, basada en les propietats químiques i de cristallització, i actualment integrada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona També colleccionà fòssils prehistòrics de la zona del Papiol, on tenia una masia,…

Es formà a l’Escola Municipal de Belles Arts de Vic i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona El 1938 s’installà a Brusselles i estudià a l’École Royale des Beaux-Arts de Brusselles Més tard s’installà a París, on fou deixeble d' André Lhote a l’Escola d’Art Modern El 1943 retornà a Catalunya, el mateix any féu la seva primera exposició a la Sala Comellas de la seva ciutat natal, i el 1944 a la sala Dalmau de Barcelona Residí també a Deià, Mallorca, des del 1947, i el 1951 s’installà a França definitivament Fou premiat a Biarritz, Niort i París, entre d’altres D’obra bàsicament paisatgística,…

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt