Resultats de la cerca

Impedeix la síntesi de la paret cellular bacteriana, inhibint l’enzim D-alanina-racemasa i impedint que la D-alanina s’incorpori al mucopèptid que forma la paret cellular És utilitzada com a fàrmac en el tractament de la tuberculosi

La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores

La més freqüent és la peritonitis bacteriana aguda , secundària a contaminacions per apendicitis, úlcera pèptica perforada, contaminació produïda en el curs d’operacions, inflamacions pelvianes i obstrucció i estrangulació o trencament de l’intestí Clínicament la peritonitis es manifesta per un quadre d’abdomen agut amb dolor important, vòmits, defensa muscular, ili paralític, etc Si no és tractada adequadament pot menar a la mort a causa d’un quadre de xoc

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…

Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus Aquest programa de vaccinacions sistemàtiques, també anomenat calendari de vaccinacions , és orientatiu i en cas de qualsevol anomalia, abans de procedir a cap tipus de vaccinació, cal consultar el metge per tal d’estudiar la possibilitat que es presentin efectes adversos, segons les característiques de cada cas particular…

Llicenciat a Barcelona el 1939 cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar 1949 i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucellosi 1959 Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1969, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1977, és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp de les diagnosis serològiques, la diagnosi bacteriana i les resistències en el tractament amb antibiòtic

Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació