Resultats de la cerca

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma

Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas

Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte

Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i…

Fou lloctinent general de Catalunya 1627-29 Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada

Era senyor de Melons Fou quatre vegades paer en cap Dotà l’hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d’urbanització Hom degué a les seves gestions la installació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu collegi de gramàtica i d’humanitats Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana collocada per ell

Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després