Resultats de la cerca

Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…

Promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers El 1996 creà la primera marató de creació en viu que, en l’edició del 1997, rebé uns 20 000 visitants El mateix any, l’associació organitzà el Recykl Art Fest, un intercanvi entre artistes iugoslaus i barcelonins a la Biennal de Montenegro Aquesta experiència inspirà l’exposició itinerant Evil Empire i dos tallers d’intercanvi, Digue'm el que llences i et diré qui ets , que se celebraren el 1998 a Jerusalem i en els quals participaren artistes israelians i barcelonins L’any següent…

Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’Olot 1889…

El cas més conegut fou el de l’anomenada concòrdia de Barcelona , signada en aquesta ciutat entre Palma i els seus creditors censalistes barcelonins Contracte Sant

Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona No se sap quan desaparegué

Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886

Felip II ordena l’evaquació total de l’illa de Menorca Els consellers barcelonins i la Diputació de Catalunya defensen els síndics menorquins, contraris a l’evaquació

Fou un dels primer barcelonins a tenir cotxe, cosa que el portà a ser un dels socis fundadors del Reial Automòbil Club de Catalunya, entitat que presidí 1913-18

Collaborà en l’organització de la vaga general del 1855 Formà part de la comissió mixta d’organismes barcelonins que reivindicaren el dret d’associació obrera davant el general Espartero

Volia propagar l’esport de la pilota i informar de les activitats dels frontons barcelonins i d’altres localitats Pretenia ser quinzenal i sembla que se’n publicaren 21 números, el darrer el 1909