Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
escitonema
Botànica
Gènere d’algues filamentoses, de l’ordre de les hormogonals, de la classe de les esquizofícies
.
Tenen falses ramificacions i beina gelatinosa gruixuda Són pròpies de roques molles
mielina
Bioquímica
Matèria lipoide, blanca, refringent, que recobreix els axons i les dendrites quan aquestes entren a la substància blanca del sistema nerviós central.
En els nervis perifèrics inclou el cilindreix i és voltada per la beina de Schwan
microspòria
Patologia humana
Tinya tonsurant de petites espores de Gruby Sabouraud, varietat de tinya molt contagiosa que produeix una gran placa alopècica de 2 a 5 cm de diàmetre o petites plaques que es fusionen en una àrea policíclica.
És produïda per Microsporum audouini , les espores del qual formen una beina en el cabell
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
trocar
Medicina
Instrument utilitzat principalment per a la pràctica de puncions evacuadores.
Consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, de la qual hom pot retirar-lo un cop perforada la cavitat
ralinga
Transports
Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
Les ralingues prenen el nom de la vora que reforcen, i així hom parla de ralinga de gràtil, ralinga de beina , etc
leptòtrix
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, de la família de les clamidobacteriàcies, que són quimiosintètics i oxiden les sals ferroses a sals fèrriques.
Habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric Es reprodueixen per conidis