Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
laudes
Cristianisme
En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí.
Essencialment consten d’uns quants salms generalment tres, un càntic bíblic, els salms 148-150 laudate , que donen nom a l’ofici i el càntic del Benedictus
amartiocentrisme
Cristianisme
Dins el cristianisme, tendència a reduir la vida del creient a la preocupació d’evitar tota mena de pecat.
Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc
Babel
Nom bíblic de la ciutat de Babilònia.
Segons el Gènesi, la torre de Babel , que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913 La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de llengües…
Anton Deimel
Cristianisme
Jesuïta i orientalista alemany.
Professor a l’Institut Bíblic de Roma des del 1909 Capdavanter en el camp de la sumeriologia, edità texts sumeris arcaics i en publicà un diccionari, Sumerisches Lexikon 1925-50, en quatre volums
Andreu Fernández i Truyols
Bíblia
Biblista.
Jesuïta, fou director de l’Institut Bíblic de Roma 1918-24 Del 1929 al 1947 residí a Jerusalem S’especialitzà en geografia bíblica És autor d’una Vida de NS Jesucristo segona edició, Madrid 1954
Abrabanel
Família hebrea de Castella, establerta a Portugal després de les matances del 1391.
Els seus membres, acusats de conspiradors, passaren a Toledo i a Nàpols Pretenia descendir de la nissaga reial de David Membres seus foren Iṣḥaq Abrabanel , polític i comentarista bíblic, i el seu fill Yěhudà, escriptor conegut per Lleó Hebreu
David Qimḥí
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Gramàtic i exegeta jueu, fill de Yosef Qimḥí, que emigrà al Llenguadoc durant la invasió almohade.
La seva obra principal és el Miklol , que conté una gramàtica hebrea, amb importants innovacions, i un lèxic bíblic que eclipsaren les gramàtiques i lèxics anteriors En exegesi bíblica Gènesi, Profetes i Salms es mostra racionalista, seguidor de Maimònides i fortament anticristià
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
Pius Johann Parsch
Cristianisme
Teòleg i liturgista austríac.
Religiós augustinià a Klosterneuburg 1904, hi fou professor pastoral Divulgador del moviment litúrgic i bíblic des del 1919, l’adaptà a les terres de parla alemanya Fundà la revista Bibel und Liturgie 1926 Les seves obres han estat traduïdes a gairebé totes les llengües
tauleta cuneïforme
Escriptura i paleografia
Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme
.
Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat