Resultats de la cerca

Dominicà, fou membre destacat de l’École Biblique de Jerusalem i especialista indiscutible d’arqueologia de Palestina Ultra les collaboracions a la Revue Biblique , publicà Jérusalem, recherches de topographie, d’archéologie et d’histoire 1912-22 i Jérusalem de l’Ancien Testament 1954-56

Els estudis de crítica textual de la Bíblia el portaren a cercar i copiar còdexs a les biblioteques de França, Anglaterra, Itàlia i el Pròxim Orient 1840-1844 Anà dues vegades més a Santa Caterina del Sinaí 1853 i 1859, on descobrí el famós Codex Sinaiticus segle IV L’edità 1862, juntament amb altres nombrosos còdexs de la Bíblia i dels apòcrifs, i publicà set edicions crítiques del Nou Testament grec 1841-1872 Polemitzà contra les vides de Jesús de Renan i de Strauss, en defensa de la historicitat evangèlica

Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina  Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…

La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats arbitraris dels…

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and the Religion of Israel 1942 i The Bible and the Ancient Near East…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und der…

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant i hagué de fugir a Londres A Estrasburg preparà l’edició de la seva versió castellana de la Bíblia, que aparegué el 1569 A més d’aquesta traducció, que fou revisada posteriorment per Cipriano de Valera , escriví un llibre sobre l’Evangeli de Mateu 1573 i deixà unes cartes i altres escrits

Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant fugint de la inquisició, es refugià a Ginebra, on publicà diversos tractats teològics i traduccions d’obres de Joan Calví L’obra que li ha donat més nom és la revisió de la traducció de la Bíblia al castellà feta a partir de les fonts hebrea i grega per Casiodoro de Reina 1602, la qual ha estat fins avui l’única versió castellana reeditada constantment pels protestants

Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de…

Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou professor al Seminari Menor de…