Resultats de la cerca

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

Lluità a la Guerra de Successió a favor de Felip V En ésser ocupada Tarragona 1713, en fou nomenat governador militar El 1714 passà a Barcelona, amb el mateix càrrec Formà part de la reunió d’autoritats que decidí d’aprovar la proposta de JP Verboom de construir la Ciutadella de Barcelona Fou el primer capità general borbònic de Mallorca 1715-17 i de Sardenya 1717-18 El 1724 fou conseller de l’efímer Lluís I d’Espanya

Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI

Era conegut amb el nom de Penjadet El 1706 contribuí a alliberar Xàtiva de les forces de Felip V, i l’any següent defensà aferrissadament la ciutat i el castell de l’atac borbònic En capitular el castell, passà al Principat, on continuà la lluita a favor del primer Carles III Participà en l’expedició del diputat militar Berenguer aïllat a Alella, s’obrí pas fins a tornar a Barcelona 1713 El 1714 lluità, a les ordres d’Antoni Desvalls, a les comarques properes a Barcelona

Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726

Marquès consort de Rafal En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola De primer es mostrà partidari de Felip V, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc 1707 i lloctinent seu a Mallorca 1709-13 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena 1725, li foren retornats els béns confiscats per Felip V El 1726 tornà a Oriola

Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra

Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de…