Resultats de la cerca

Format al Bosco Navas, a 15 anys debutà a divisió d’honor amb el Picadero de Barcelona, club amb el qual disputà cinc temporades Fitxà pel Calpisa d’Alacant 1974-81 i assolí quatre títols de Lliga consecutius 1975-78, quatre Copes del Rei i una Recopa d’Europa 1980 Finalitzà la carrera al BM Granollers 1981-84 Fou 108 vegades internacional amb la selección espa-nyola, amb la qual es proclamà campió del món B 1979 i disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 El 1986 dirigí el Club Handbol Sant Fost, però no acabà la temporada

Prové de l’Escola de Magisteri de l’Església, creada per l’arquebisbat de Barcelona el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco, que adoptà el nom de Blanquerna el 1974 Adscrita el 1979 a la Universitat de Barcelona, inicià el reciclatge de mestres incorporat al pla del departament d’Ensenyament de la Generalitat Ja amb l’estatut jurídic actual, el 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i impulsà la facultat de Psicologia i Pedagogia Ha creat diverses escoles universitàries Infermeria i Fisioteràpia, el 1992 Periodisme, el…

Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Organitzada per l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, té lloc en un circuit urbà durant el mes d’abril i consta de les categories elit i sub-23 El primer guanyador fou Bosco Honorato Juan de Dios González amb quatre triomfs 1999, 2000, 2002, 2003 és el ciclista amb més victòries En el palmarès de la prova, també hi figuren Ginés Salmerón 1993, Carles Torrent 1995, 1996, José Guillén 2001 i Isaac Escolà 2004 Parallelament, s’instaurà un homenatge a personalitats del ciclisme com Joan Plans, Joaquim Sabaté, Gabriel Saura, Albert Gadea, Francesc Martínez Sisquillo , Joan Navarra…

S’inicià a l’Escola Pia de Sabadell i, després de passar pel Club Natació Sabadell, s’incorporà a l’equip formatiu del Segle XXI 1994-98 Posteriorment inicià una dilatada carrera per diferents equips CD Bosco Celta 1998-02, AD Cortegada 2002-04, Mann Filter Zaragoza 2004-05, CB Ciudad de Burgos 2005-06, CB Porta XI 2006-07, 2010-12, CB Puig d’en Valls 2007-08, Perfumerías Avenida de Salamanca 2008-09 i CB Islas Canarias 2009-10 Amb el Celta fou campiona de Lliga 1999 i de Copa 2000 Internacional en totes les categories, fou or en el Campionat d’Europa júnior 1998 i bronze en els…

Des dels 18 anys entrenà al collegi Casp de Barcelona i després dirigí l’Universitari La temporada 1966-67 es feu càrrec del Picadero, amb el qual obtingué l’ascens a divisió d’honor 1968-69 El 1974 fou escollit seleccionador estatal júnior Posteriorment entrenà el Futbol Club Barcelona entre el desembre del 1981 i mitjan temporada 1983-84 i guanyà la Lliga el seu primer any Passà al Sant Fost de Campsentelles de primera divisió i més tard treballà al planter del collegi Bosco Navas Fou professor d’handbol a l’INEFC També fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol i…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou…

Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del carrer de…

Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les edicions…