Resultats de la cerca

Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de Barcelona 1888,…

Arxiver de la ciutat de Tolosa, s’interessà vivament per la botànica, principalment per la criptogàmia aplegà una notable collecció de documents sobre la història de la botànica als Pirineus i altres àrees de l’Estat francès

Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para…

Fou diputat a la primera assemblea de la Revolució Francesa, però, suspecte d’ésser girondí, s’hagué d’exiliar Fou professor de botànica a la Universitat de Montpeller i escriví treballs sobre ictiologia i sobre botànica Fou l’introductor a França de la cabra d’angora

Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854

Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València

El 1766 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, posteriorment convertida en Acadèmia de Ciències i Arts Des del 1767 fou revisor de la secció de botànica la majoria dels anys, i des del 1789, director Hi presentà diverses comunicacions, com Memoria sobre el estado actual de la botánica 1788

Estudià a Avinyó i a Montpeller, on es doctorà en medicina 1785 Exercí de metge a Ciutadella, ciutat de la qual fou clavari 1811, 1819 i 1823 Publicà treballs sobre medicina i botànica Botanicus medicus ad medicinae aliquorum usum 1791, interessant per a l’estudi de la botànica menorquina, i la necrologia del bisbe de Menorca Pedro Antonio Juano 1814

El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs