Resultats de la cerca

Fou fundador i director de nombrosos conjunts populars i cobles orquestra, com The Capell Boys, Melodians, La Principal d’Urgell, Montjuïc o Capell-Santy També formà part de la Cobla Barcelona i de les orquestrines de Rafael Medina i de Mario Visconti Amb els seus primers títols sardanístics obtingué un notable èxit durant els anys quaranta A partir dels anys vuitanta adoptà un estil més líric i elaborat que el feu mereixedor de diversos premis Entre les seves composicions destaquen, per la seva popularitat, les sardanes Festa Major , Sardanes a Mollerussa i La meva saltirona , i…

També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el ball com el…

Adoptà el nom definitiu el 1978 Formen part del nucli del conjunt Robert Smith veu i guitarra, Simon Gallup baix i Porl Thompson guitarra Altres membres importants són o han estat, a la bateria, Jason Cooper, Lol Tolhurst i Boris Williams, i als teclats Roger O'Donnell i Perry Bamonte Precursors de l’anomenat rock sinistre, són especialment famosos per la seva imatge característica de reminiscències punk Cal destacar els enregistraments Three Imaginary Boys 1979, Seventeen Seconds 1980, Faith 1981, Pornography 1982, The Top 1984, The Head on the Door 1985, Kiss Me, Kiss Me, Kiss…

Fill de Clara Novello Davies, prestigiosa professora de piano, conegué personalment molts músics importants de l’època Guanyà una beca a Oxford com a nen soprano, i més tard hi estudià orgue i teoria És autor, entre moltes altres, d’una cançó que fou enormement popular durant la Primera Guerra Mundial Till the Boys Come Home 1914 Escriví comèdies musicals i revistes, però cap a mitjan dècada del 1920 començà una carrera molt notable com a dramaturg i actor de teatre i cinema Glamorous Night 1935 representà la seva tornada al món musical, i fou el primer d’una sèrie de musicals…

Participà en la Carrera de Neòfits organitzada per la Unió Velocipèdica Espanyola 1912 El 1913 entrà com a instructor de la secció ciclista de la Creu Roja i dels Boys Scouts El 1917 participà en el Gran Premi Klein de ciclisme i fundà l’Agrupació Ciclista Montjuïc, després d’acordar l’agrupament dels grups ciclistes Hispania, Minerva, Victoria, Comercio i Iberia Fou el president de l’Agrupació durant dos períodes El 1920 organitzà les diferents curses classificatòries per als Jocs Olímpics d’Anvers Iniciada la Guerra Civil, collaborà al Trofeu Pedal Antifeixista L’any 1956 obrí…

De ben petit, Browne s’installà als EUA, on feu tota la seva carrera musical Fou un dels millors autors de cançons folk i sobretot pop , com Take it easy o These days , que popularitzaren altres artistes com Eagles, Allman Brothers, Nico, Tom Rush, Joe Cocker i Linda Rondstat, amb alguns dels quals també tocà Les seves lletres sensibles i intelligents estan emmarcades a la Califòrnia de després dels Beach Boys Els anys vuitanta vehiculà a través de la música la seva ideologia progressista, cosa que l’enfrontà a l’administració Reagan Però els noranta tornà a temes més personals…

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a…

És un dels millors representants de la nova literatura nord-americana, juntament amb Jonathan Lethem, Chuck Palahniuk i David Foster Wallace El seu debut literari, The Mysteries of Pittsburgh 1988, el catapultà a la fama amb només vint-i-cinc anys Altres obres seves són Wonder Boys 1995 i els reculls de contes A Model World and Other Stories 1991 i Werewolves in Their Youth 1999 Els darrers anys ha abandonat el to introspectiu que caracteritzà els seus primers llibres per endinsar-se en la literatura de gènere, el món del còmic i la cultura popular, com demostra la seva obra The…

Estudià al Conservatori Nacional de l’Havana, on es graduà amb la Medalla d’Or el 1913 Posteriorment feu una sèrie de viatges per Europa i Amèrica liderant una companyia de dansa, Los Cuban Boys Visqué alguns anys a Nova York, on escriví música per a pellícules, comèdies musicals i ràdio Pel que fa a la seva producció per al cinema, Leucona treballà per a la 20th Century Fox i la Warner Brothers anys trenta i quaranta De les seves obres per a piano 176 peces, una de les més conegudes és la Suite Andalucía 1930 També compongué sarsueles, com El cafetal i Lola Cruz 1943 A més, és…

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou seleccionador de l’…