Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
micetòcit
Biologia
Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris (en aquest cas hom els anomena més pròpiament bacteriòcits) en simbiosi.
La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes
perforació
Patologia humana
Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent
antraquinònic
Farmàcia
Química
Substància química derivada de l’antraquinona, emprada com a purgant.
Els antraquinònics actuen estimulant el budell gros els més importants són l’emodina, l’àcid crisofàntic i la trimetilantroquinona Són els principis actius de diverses plantes com el senet, l’àloe, el ruibarbre, la fràngula, etc
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…
Johann Meckel
Anatomista alemany.
Fou professor de fisiologia i anatomia a la Universitat de Halle an der Saale Féu treballs d’anatomia comparada, descobrí el diverticle del budell petit 1809 i descriví el cartílag de l’arc mandibular És autor de sis tractats d’anatomia
somatostatinoma
Patologia humana
Tumor endocrí, maligne en el 50% dels casos.
És localitzat en un 60% dels pacients als illots pancreàtics i la resta al tub digestiu estómac i budell prim, productor de l’hormona somatostatina en quantitats exagerades Aquesta hormona inhibeix la secreció de totes les hormones gastrointestinals i com a conseqüència provoca diabetis mellitus , esteatorrea, litiasi biliar, hipoclorhídria gàstrica i d’altres trastorns El tractament és quirúrgic
cisticercosi
Patologia humana
Parasitosi humana produïda per les larves de la tènia del porc ( taenia solium
) o de la tènia de la vaca ( taenia saginata
).
La parasitació en l’home es pot produir per autoinfecció o bé, més freqüentment, per contaminació fecal dels aliments Quan els ous arriben a la porció inicial del budell prim, en surten les larves, que travessen la paret intestinal, es disseminen mitjançant la sang i es fixen especialment en la pell, els músculs, el cervell i els ulls