Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Ōmiya
Ciutat
Ciutat del ken de Saitama, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre agrícola arròs, blat i seda Santuari budista
tai
Etnologia
Individu d’un grup ètnic molt nombrós, amb afinitats lingüístiques i culturals, que representa una variant meridional dins el grup xantoderm, dispers per una gran zona que va d’Assam a l’illa de Hainan i del Yunnan (sud de la Xina) fins al golf de Tailàndia.
Representen les 3/5 parts de la població del Vietnam, de Laos, de Tailàndia, de la Xina meridional i de Birmània Originaris dels Yunnan, emigraren cap a les zones actuals al començament de l’era cristiana Posseïen ja aleshores un gran bagatge cultural l’agricultura d’arada i irrigacions, la cria de bestiar boví, la siderúrgia, l’ús del teler horitzontal i l’organització política La gran majoria són de religió budista, de l’escola de theravāda , difosa entre els tais al s XII El grup més nombrós és el siamès o tai pròpiament dit, que habita al sud i al centre de Tailàndia, molt…
Hadda
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Afganistan, prop de l’actual Jälālābād.
Antic centre monàstic budista, conserva vestigis de santuaris amb restes de frescs i escultures d’estil grecobúdic ss IV-II aC
tantrisme
Hinduisme
  Jainisme
  Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una…
Nakhon Pathom
Ciutat
 
						Capital del changwat de Nakhon Pathom, Tailàndia, a l’W de Bangkok. 
Centre de pelegrinatges a causa de la Chedi Phra Paton, la stupa budista més notòria de Tailàndia, construïda on desembarcaren els missioners provinents de l’Índia
Liang Kai
Pintura
Pintor xinès de la dinastia Song, especialista en el paisatge, les escenes religioses i el  retrat.
Es retirà en un monestir budista Chan, on desenvolupà el seu estil propi, calligràfic i d’una gran simplicitat Cal destacar-ne el Retrat del patriarca Hui Neng collecció Matsudaira, Tòquio
Punakha
Ciutat
Ciutat del Bhutan, al W del país, a 1 575 m d’altura, al camí que mena cap al Tibet i en una ampla vall plena d’arrossars.
Durant tot l’any només és habitat el monestir, budista centre de pelegrinatges, a causa de la malària, que a l’estiu hi és endèmica Fins el 1955 fou la capital del país
Dhammapada
Llibre —un dels més famosos— del cànon pali 
.
Al seu valor literari innegable uneix el mèrit de sintetitzar d’una manera perfecta tot l’ensenyament budista, conegut amb el nom de Majjhima Paṭipada ‘Via mitjana’ i d' Ariya Aṭṭhanga Magga ‘Noble camí òctuple’
Tipitaka
Denominació (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon pali (cànon búdic) del budisme Theravāda.
És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista
bhòtia
Etnologia
Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.
Llur activitat principal és la ramaderia iacs, cabres i ovelles Els bhòties uns 700 000 individus són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan