Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Adolf d’Espié
Història
Literatura
Política
Polític i novel·lista (prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire
).
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta
Chillon

Vista del castell de Chillon
CC Wonderful Pics
Història
Castell suís a la vora del llac Léman, prop de Montreux.
Bastit en 1224-65 basat en una fortificació anterior pels comtes de Savoia, fou ampliat posteriorment En són remarcables les voltes excavades a la roca Des del segle XV serví de presó i inspirà a Lord Byron el poema Prisoner of Chillon
Joseph Christian Zedlitz
Literatura
Poeta austríac.
Militar i diplomàtic, la seva poesia és d’inspiració romàntica cal destacar-ne Das Kreuz von Hellas ‘La creu d’Hèllade’, 1828, Totenkränze ‘Corones de morts’, 1828 i Waldfräulein ‘La noia del bosc’, 1843 Més important és, però, la traducció 1836 del Childe Harold de Byron Conreà també el teatre
Josef Václav Sládek
Literatura
Poeta txec.
Redactor de Lumír Poeta popular, canta la seva pàtria i la seva llibertat en poemes èpics i socials Zlatý máj ‘Maig daurat’, 1887, Zvony a zvonky ‘Campanes i campanetes’, 1894, etc Traduí Shakespeare, Byron, Longfellow, Mickiewicz, Lermontov, etc A Americké obrázky 1914 descriu, en tons vius, els seus viatges per Amèrica
Nicolaas Beets
Literatura
Cristianisme
Escriptor holandès, clergue protestant i professor a la Universitat d’Utrecht.
Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900
Caín
Primer fill d’Adam i Eva, que, segons la narració del Gènesi
, es dedicà a l’agricultura i per enveja matà el seu germà pastor, Abel
.
Déu el condemnà a una vida errant El seu nom ha esdevingut el símbol de l’odi fratern, de l’enveja El tema de Caín i Abel ha estat sovint tractat en art es troba des dels capitells romànics fins als pintors del Renaixement i del Barroc i en literatura Byron, Victor Hugo, Metastasio, Klopstock, Coleridge, Leconte de Lisle, Unamuno
Virgil Thomson
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a Harvard i a París, amb N Boulanger 1925, on l’influïren Satie i el Grup dels Sis Utilitzà harmonies diatòniques amb molt poques dissonàncies De les seves obres destaquen les òperes Four Saints in three Acts 1934, The Mother of us all 1947 i Lord Byron 1968, i una Missa pro defunctis 1959 Exercí també com a crític i musicòleg American Music since 1910 , 1971
Vasilij Andrejevič Žukovskij
Literatura
Poeta rus.
Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin
Ramir Torres i Vilaró
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Poeta, traductor i dibuixant.
Fill de Jacint Torres i Reyató Com a poeta participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou premiat el 1920 i el 1921 De la costa brava , i publicà el volum Llevantines 1923 Traduí al català obres de Byron, Walt Whitman, Edgard A Poe, T Gautier, G Giacosa i Víctor Hugo, entre altres Exercí també com a dibuixant i s’especialitzà en el dibuix a la ploma i en el retrat
,
El Cisne
Setmanari
Setmanari de literatura, publicat en castellà a València per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix.
En sortiren trenta-sis números, del 17 de febrer al 15 d’octubre de 1840 Fou la primera publicació valenciana illustrada amb litografies Expressava un Romanticisme influït per Ossian, Young, Chateaubriand i Byron Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d' El Mole -, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la collaboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat