Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als…
Joan-Ferran Cabestany i Fort
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador.
Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana, Alfons el Cast 1960, Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’…
pretexta
Indumentària
A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni.
També la vestien alguns dels magistrats cònsols, pretors, edils, censors, els càrrecs sacerdotals més elevats i els magistrats municipals
Acília
Gens
d’origen plebeu romà que donà alguns personatges d’anomenada: Mani Acili Glabrió
, tribú de la plebs (201-191 aC), vencedor d’Antíoc III de Síria a les Termòpiles; Acili Gaius Glabrió
, filòsof que introduí (~150 aC) les idees gregues a Roma; Mani Acili Glabrió
, pretor (70 aC), cònsol (67 aC) i governador de Bitínia, que lluità contra Mitridates III, rei dels parts; Mani Acili Glabrió
, cònsol amb Trajà (91 dC), que fou condemnat a les feres per Domicià per haver-se convertit al cristianisme.
Des d’aleshores la família tingué un hipogeu al cementiri de Priscilla Fins a mitjan s III, altres familiars del mateix nom foren també cònsols
maniple
Cristianisme
Insígnia o ornament litúrgic (semblant a l’estola, però de mides més reduïdes) que portaven el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la celebració de la missa.
Era una derivació de l’antiga mappula , espècie de mocador que duien els cònsols romans amb el qual feien el senyal per a començar un acte
relacions diplomàtiques
Dret internacional
Relació oficial que dos estats o governs estableixen o mantenen entre ells mitjançant llurs representants diplomàtics.
Els òrgans centrals d’aquesta relació són els caps d’estat i els ministres d’afers estrangers, i els òrgans exteriors són els agents diplomàtics i els cònsols
defenedor de la mercaderia
Història
Cadascun dels dos o tres caps de les corporacions de mercaders de les antigues ciutats i viles mercantils catalanes que, de manera solidària, tenien la missió de defensar els privilegis i les prerrogatives de la corporació i de recaptar les rendes i els drets (especialment el dret del pariatge).
Prenien part en les reunions del consell de la mercaderia respectiu, el qual, tanmateix, era presidit pels cònsols de mar Eren elegits per insaculació entre els mercaders matriculats
fasts consulars
Cronologia
Llista dels cònsols romans on constaven llurs noms per ordre cronològic.
N'hi ha unes quantes Modernament aquestes taules han estat establertes amb precisió i reduïdes als anys de l’era cristiana per tal de facilitar-ne l’ús cronologia
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació