Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Hinojosa del Duque
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a Los Pedroches.
L’economia del terme es sustenta bàsicament en el sector primari Les pastures són abundants i han facilitat l’activitat ramadera bestiar de llana, cabrum, boví i porcí Els cultius predominants són la vinya, els cereals, els fruiters i el cotó La indústria està directament vinculada amb el sector primari fabricació de pinsos i farines
Còria
Carrers del municipi de Còria, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat a la vall de l’Alagón.
És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada al s XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc
Haría
Municipi
Municipi de la província de las Palmas, Canàries, situat a la península NE de Lanzarote.
L’economia es basa en l’agricultura patates, cereals, fruites, vinyes N'és característica la cotxinilla Hi ha també ramaderia camells, bestiar de cabrum S'hi produeixen vins reconeguts És un centre turístic important del qual en destaca el mirador del Río, a la costa NW, i a l’altre extrem, la cova de Los Verdes i els Jameos del Agua
Billeneta
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Travadell.
El terme és accidentat per la serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla l’agricultura, predominantment de secà, produeix oliveres, vinya, ametllers i cereals La terra de conreu és explotada per administració directa La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí El poble 135 h agl 1981, billeners 634 m alt, d’origen islàmic, fou lloc de moriscs el 1602 era habitat per 48 famílies Pertangué al marquès de Guadalest i després al marquès d’Ariza L’església, dedicada a sant Josep, depengué de la de Gorga El municipi comprén…
Teulís
L’església parroquial de Sant Joan de Teulís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, als contraforts orientals del massís del Canigó, a la zona de contacte amb els Aspres, estès entre el pic Redó (1 338 m alt), a llevant de la torre Avetera, i el torrent de Sant Marçal, afluent, per la dreta, del riu Ample, límit oriental del terme.
El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
el Viver
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès a la vall mitjana de la Matassa i dels seus afluents, per la dreta, que davallen del coll de l’Espinàs (1000 m alt), que comunica aquesta vall amb l’alta vall de Sornià.
El sector meridional del terme, el més muntanyós, és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola 11% del terme es limita a 133 ha, amb predomini de la vinya 106 ha, 19 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 17 ha de pastures i farratge, 2 d’hortalisses i 1 de pomeres El cens ramader és de 315 caps de bestiar oví i 21 de cabrum El poble 112 h agl 1982 426 m alt és situat en un coster que domina, per la dreta, la vall de la Matassa Damunt el poble hi ha les restes de l’antic castell del Viver L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
la Vall del Tormo
Municipi de la comarca del Matarranya, estès a l’esquerra del Matarranya, a la zona de contacte amb Terra Alta.
El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu a través de séquies Hom hi conrea hortalisses, cereals i farratge El secà 1 350 ha és destinat a cereals, vinya, oliveres, ametllers i fruiters Hom cria bestiar oví i cabrum Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura molins de farina i d’oli i hi ha alguns obradors menestrals El poble 488 h agl i 3 h diss 1981 436 m alt és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Es conserva un antic castell…
República dels Tuvinians
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al SE de Sibèria, en el curs superior del Ienissei, a la frontera amb Mongòlia.
La capital és Kyzyl-Orda 84 641 1989 La part central i l’occidental són ocupades per la depressió de Tuva, mentre que la part oriental és constituïda per altiplans separats Al N hi ha part del Zapadnyj, i al S, part de la serralada de Tannu-Ola Ètnicament, el 60% de la població és tuviniana i el 36% russa Hom hi ha desenvolupat la indústria extractora asbest, cobalt, carbó i sal Hi ha també indústria lleugera de la fusta i del metall i producció de materials de construcció L’agricultura es basa en els cereals blat, ordi, mill Hi ha bestiar oví i cabrum, però al NE hom caça animals de pells…
la Calcídica
Península
Península de Macedònia, Grècia, a la mar Egea, entre el golf de Tessalònica i el golf Estrimònic.
Repartida administrativament entre els nomoí de Tessalònica i de Calcídica És una regió muntanyosa, projectada cap al sud per tres penínsules menors allargades, antigues illes actualment unides al continent Cassandria, Sithònia i Athos Regió agrícola blat, cotó i oliveres, d’altres recursos són la ramaderia bestiar de llana i cabrum i l’explotació de mines de magnesita Com a centres urbans s’hi destaquen Tessalònica, Stavrós i Polýgyros Al segle VIII aC fou colonitzada per Calcis d’Eubea, que li donà el nom Les colònies principals foren Potidea i Olintis, que formaren part de la…