Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…
cal·ligràfic | cal·ligràfica
Disseny i arts gràfiques
Dit de l’escriptura traçada artificiosament, amb intenció estètica, però sense espontaneïtat.
En l’antiguitat hom calligrafiava algunes escriptures cursives ja existents, per a utilitzar-les en llibres de luxe o documents de cancelleria A l’època moderna també han estat creats tipus calligràfics sense tradició cursiva anterior
egregi | egrègia
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat, almenys des de la fi del s XIII, als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats (el donat als comtes durà almenys fins el 1718).
També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
primicer
Cristianisme
Alt dignatari eclesiàstic.
Sembla que a l’origen designà el cap dels notaris pontificis i el prefecte de la cancelleria apostòlica, càrrec que hom retroba en altres cancelleries imperials i eclesiàstiques També designà el clergue que es trobava al capdavant dels diaques, sotsdiaques i clergues menors
Eli Marcià
Història del dret
Jurista romà.
Sembla que formà part de la cancelleria imperial La seva obra, que revela una cultura literària i filosòfica excellent, comprèn, entre altres, les Institutiones , en setze llibres, els tractats De appellationibus, De publicis iudiciis i De delatoribus i unes notae als llibres De adulteriis de Papinià
any del pontificat
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elecció del papa.
Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació
comprovació
Diplomàtica i altres branques
Testimoni del notari assegurant que ha comprovat la transcripció d’un document.
A la cancelleria catalana, la comprovació tenia dues finalitats la depuració de l’estil, tasca que acomplia el protonotari, i la supervisió del text sota l’aspecte diplomàtic, missió que pertanyia al canceller, al vicecanceller o als consellers La comprovació a les minutes era indicada amb la fórmula '' visa per '
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
correu reial
Història
Oficial reial encarregat de la tramesa de la correspondència, avisos, etc, del rei.
A la corona catalanoaragonesa era adscrit a la cancelleria les seves funcions foren reglamentades per Pere II i per les ordinacions palatines de Jaume III de Mallorca 1337, que en preveia vuit, i de Pere III de Catalunya-Aragó 1344, que en preveia vint El càrrec subsistí fins al regnat de Ferran II