Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Salvador Martorell i Oller
Escultura
Escultor.
Format a Tarragona i a Llotja, a Barcelona 1914 Exposà, el 1917, a Barcelona i a Tarragona, i obtingué de la diputació tarragonina una pensió per a ampliar estudis a França Medalla d’or de l’exposició Arts Déco de París 1925 i de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Té també dues medalles Julio Antonio de Tarragona 1944 i 1945 Conreà un classicisme arcaïtzant influït per Maillol
col·legiata d’Àger
Col·legiata dedicada a sant Pere, situada sobre la vila d’Àger (Noguera), dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes.
Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII…
Mare de Déu de l’Esperança de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja Segons E Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una villa romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de…
Llabià

Conjunt del poble de Llabià al Baix Empordà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Fontanilles (Baix Empordà), situat a la dreta del Daró, a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Romà era possessió de la canonja d’Ullà
Ossinyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, aigua avall del Mor.
Esmentat ja el 975, la seva parròquia de Sant Fructuós pertangué a la canonja de Santa Maria de Besalú
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
abadia canonical
Cristianisme
Col·legiata o canonja regular augustiniana regida per un abat.
Corsavell
Caseria
Caseria del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera del riu Corsavell
(que forma la vall homònima), afluent per la dreta de la Muga.
La parròquia Sant Martí depèn de la de Llorona fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878 L’església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona
Descoberta una gran nau romànica a la catedral de Vic
Unes obres de rehabilitació posen al descobert una gran nau romànica a la catedral de Vic La sala, d'uns mil anys d'antiguitat, forma part de la canonja medieval, una de les poques parts conservades de l'edifici romànic original
Romanyà de la Selva

L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges