Resultats de la cerca

Llicenciat en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou assassinat per la seva condició de religiós Tot i la seva prematura mort, deixà una obra prou extensa i considerada pels escriptors de la seva generació com una promesa La seva obra íntegra es publicà a Poemes, diaris i altres escrits 1975 i a dues antologies d’escriptors catalans, Poesia escollida 1987 i Prosa escollida 1990 També és autor del Virolai a la Mare de Déu de Queralt

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons I d'Astúries

Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid Dirigeix també els Cursos Internacionals de Música de…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1959-63 procedent del Terrassa Jugà 49 partits de Lliga amb l’Espanyol, que el cedí un temps al Gimnàstic de Tarragona Posteriorment fitxà per l’Hospitalet 1963-65 i acabà la carrera al Calella 1965-67

Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya amateur 1979, 1980 És gerent de la junta directiva del Reial Club de Golf El Prat des del 1985

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitresestigué tretze temporades a primera divisió 1974-87 Dirigí al voltant de 120 partits en la màxima categoria En retirar-se, al juliol del 1987, fou distingit amb la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Futbol

Fou nedador del CE Mediterrani i cofundador del CN Montjuïc 1944, del qual fou primer directiu i després president 1968-72 També fou membre del Collegi Català d’Àrbitres hi ingressà el 1958, en fou secretari 1960 i més tard president 1961, 1962, 1964-67 i en aquests mandats ocupà el càrrec reservat al Collegi en el si de la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del comitè d’àrbitres a partir del 1964 Fou guardonat amb la medalla del mèrit de la federació catalana 1967 i la placa d’honor de la federació espanyola 1971

Actuava de boia i, a Catalunya, formà part del CN Montjuïc 1986-88, el CN Barcelona 1988-92, 1994-96, el CN Catalunya 1992-94 i el CN Atlètic-Barceloneta 1996-2001 Guanyà sis Lligues 1991, 1993-96, 2001 i set Copes del Rei 1989, 1991, 1994, 1995, 1996, 2000, 2001 Participà en quatre Copes d’Europa 1992, 1993, 1994, 1996, aconseguint el subcampionat l’any 1994, i quatre Recopes 1989, 1990, 1991, 2001, essent subcampió l’any 2001 Amb la selecció espanyola absoluta jugà 516 partits i participà, entre el 1987 i el 2004, en cinc Jocs Olímpics, cinc Campionats del Món, set Copes del Món, nou…

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Membre del Club Esportiu Minusvàlids Bétulo, guanyà la medalla d’or en 50 m esquena als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 El 1997 baté el rècord d’Espanya de 50 m esquena en la seva categoria