Resultats de la cerca

Fou elegit per una assemblea reunida a Londres, mentre que una altra, a Southampton elegí el rei danès Canut II Edmund restà com a rei del sud d’Anglaterra Wessex, i Canut II, del nord En morir Edmund, Canut II esdevingué rei d’Anglaterra i Dinamarca

Fill de Canut Lavard, duc de Slesvig, el qual succeí en el ducat, i besnet del rei Sven II Lluità contra els vendes, els ocupà l’illa de Rügen i els cristianitzà per la força Vassall de l’emperador Frederic I, acceptà l’antipapa Víctor IV El 1170 associà al tron el seu fill Canut VI Fortificà el país i s’alliberà de la fidelitat a l’emperador instituint una monarquia autocràtica i hereditària

Correspon al títol de comte El mot és d’origen escandinau jarl , i aparegué a Anglaterra durant el regnat de Canut I el Gran

Sorgí entorn de l’abadia fundada el 633 per Canut el Gran, i fou la capital de l’Ànglia de l’Est Segons la tradició, sant Edmund, rei de l’Ànglia de l’Est, hi fou martiritzat pels danesos

Fill del comte danès Ulf i de la princesa Astrid, germana del rei Canut II Creat comte i virrei de Dinamarca pel rei Magne I de Noruega, que també ho era de Dinamarca, esdevingué molt popular i acabà essent proclamat rei

Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III

Posà fi a l’anarquia del seu país i restaurà la dignitat reial, desapareguda a la mort d’Olaf I, i imposà el cristianisme als seus súbdits Fou atacat per Canut II el Gran de Dinamarca i morí assassinat És venerat com a sant i heroi nacional La seva festa se celebra el 29 de juliol

Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868