Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Antoni Sáñez i Reguard
literatura castellana
Ictiologia
Ictiòleg i escriptor.
Era fill de l’andalús Carlos Sáñez, secretari de la capitania general de Catalunya Fou funcionari de correus i dirigí una companyia marítima que fundà personalment S'interessà per la pesca i per les espècies marines i publicà diverses obres, com el gran Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional 1791-95, en cinc volums, i una Colección de producciones de los mares de España 1790
Juan Francisco de la Cerda y Enríquez de Ribera
Història
Duc de Medinaceli i d’Alcalá de los Gazules.
Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli
Joan Pallarols i Colomer
Arts decoratives
Moblista i decorador.
Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit
Martim Afonso de Sousa
Història
Navegant portuguès.
Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi
Pau de Thoar i Grec
Història
Militar
Militar.
Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs
Guillem d’Oms de Santapau i Fabra
Història
Noble.
Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei
Andreu Saliquet i Zumeta
Història
Militar
Militar.
Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc Passà a Barcelona, on collaborà en la repressió de la vaga general del 1917 El 1923 assolí el grau de general, al Marroc Destituït per la República 1931, s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim Dirigí l’ocupació de Madrid març del 1939 Des d’aleshores hi residí Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí
Isidor Aparici i Gilart
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…
Jaime Milans del Bosch y Ussía
Història
Militar
Militar castellà.
Descendent d’una família de nissaga catalana i liberal i net de Joaquim Milans del Bosch i Carrió Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou un dels defensors de l’Alcázar de Toledo i més tard anà voluntari amb la División Azul al front rus Agregat militar en diverses ambaixades, i general des del 1971, comandà la divisió cuirassada Brunete 1974-78 i, tot seguit, assumí la capitania general de la III Regió Militar València Codirigí el cop d’estat del Vint-i-tres de febrer de 1981 i decretà l’estat d’excepció al País Valencià, però fou arrestat l’endemà i, sotmès a procés el 1982, fou…