Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Defensa format al Club Hoquei Lloret, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2002-03 Des de la temporada 2006-07 juga al Club Patí Vic, amb el qual ha guanyat dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 i també ha disputat dues finals de la Copa d’Europa 2009, 2010 Conquerí tres Golden Cup 2004, 2005, 2009 amb la selecció catalana, i la Copa de les Nacions de Montreux 2005, amb l’espanyola

Competí pel Club Esportiu INEF de Barcelona i disputà sis Copes d’Europa de tamborí sala 2006-11, on assolí la tercera posició 2011 formant equip amb Neus Serra, Aida Domínguez, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Participà en diversos torneigs internacionals de les especialitats de sala, clàssic, platja i tambourelli i formà part de la selecció catalana en diverses ocasions Fou membre fundadora de la Federació Catalana de Tamborí FCT i secretària de l’entitat des de l’any 2008 Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la FCT

Són fabricats a partir d’hulla, de lignit i de coc, utilitzant com a aglutinants argila que té l’inconvenient d’augmentar les cendres, quitrà, asfalt dur i sobretot pega La barreja de pols de carbó i aglutinant, prèviament malaxada, és aglomerada per compressió amb premses adequades

El procediment més utilitzat és el Fischer-Tropsch

És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i que en…

És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…