Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…

Defensa format al Club Hoquei Lloret, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2002-03 Des de la temporada 2006-07 juga al Club Patí Vic, amb el qual ha guanyat dues Copes del Rei 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2010, 2011 i també ha disputat dues finals de la Copa d’Europa 2009, 2010 Conquerí tres Golden Cup 2004, 2005, 2009 amb la selecció catalana, i la Copa de les Nacions de Montreux 2005, amb l’espanyola

Competí pel Club Esportiu INEF de Barcelona i disputà sis Copes d’Europa de tamborí sala 2006-11, on assolí la tercera posició 2011 formant equip amb Neus Serra, Aida Domínguez, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Participà en diversos torneigs internacionals de les especialitats de sala, clàssic, platja i tambourelli i formà part de la selecció catalana en diverses ocasions Fou membre fundadora de la Federació Catalana de Tamborí FCT i secretària de l’entitat des de l’any 2008 Forma part de l’equip docent que imparteix els cursos de formació organitzats per la FCT

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Són fabricats a partir d’hulla, de lignit i de coc, utilitzant com a aglutinants argila que té l’inconvenient d’augmentar les cendres, quitrà, asfalt dur i sobretot pega La barreja de pols de carbó i aglutinant, prèviament malaxada, és aglomerada per compressió amb premses adequades

El procediment més utilitzat és el Fischer-Tropsch

És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i que en…

És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de posseir un…