Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Angilbert
Història
Literatura
Poeta i funcionari de la cort carolíngia.
Formà part de l’acadèmia palatina amb el sobrenom d’Homer Escriví poemes històrics en els quals lloa el monarca franc Anà diverses vegades d’ambaixador de Carlemany a Roma, en una de les quals acompanyà Fèlix d’Urgell, acusat d’heretgia El 790 esdevingué abat laic de Centula, o Saint-Riquier fou el restaurador de l’abadia que, sota el seu govern, conegué la seva època més florent De les seves anteriors relacions amb Berta, filla de Carlemany, nasqué Nithard, futur historiador
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Nimega

Aspecte del Grote Markt de Nimega
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Gelderland, Països Baixos, situada vora el riu Waal.
Gràcies a la comercialització de l’hulla de la conca del Ruhr, molt pròxima, hi foren creades indústries metallúrgiques, tèxtils i químiques Centre comercial important i molt ben comunicat D’origen celta, Trajà en féu una colònia romana Ulpia Novo Magus i un centre important dins la Germània inferior Convertida en palatinat per Carlemany i ciutat imperial des del 1230, fou després membre de la Hansa Romanen restes d’una capella de setze costats del temps de Carlemany i la Grote Kerk o Sankt Stevenskerk, dels s XIII-XV L’ajuntament és del 1554 Té diversos museus,…
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’…
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili,…
Bigó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (806-814) i de París (814-816).
D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París
Alcuí
Educació
Literatura
Cristianisme
Polígraf, pedagog i teòleg anglosaxó.
Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia…
Lluís el Piadós és nomenat rei d’Aquitània
Carlemany, rei dels francs, nomena el seu fill Lluís el Piadós rei d’Aquitània
Teodulf d’Orleans
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…
Concili de Frankfurt
El concili de Frankfurt, convocat per Carlemany, condemna Fèlix, bisbe d’Urgell, i la doctrina adopcionista