Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
fusell

Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
escopeta

Escopeta de caça
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, d’un o més canons amb l’ànima llisa, especialment usada per a caçar i concebuda per a tirar càrregues de perdigons.
Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a…
extractor de Soxhlet

Extractor de Soxhlet
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Aparell per a l’extracció contínua d’un sòlid per un solvent calent.
Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
revòlver
Esquema del revòlver
© Fototeca
Militar
Arma de foc curta, portàtil i lleugera, que permet d’ésser apuntada i disparada amb una mà sola, proveïda d’un cilindre, susceptible de girar sobre el seu eix, amb diversos allotjaments a manera de diverses recambres per al mateix nombre de cartutxos, capaç d’engegar ininterrompudament tants trets com cartutxos continguin els allotjaments del cilindre.
En el revòlver, els cartutxos són posats als allotjaments d’un a un, i en prémer el gallet amb el dit és disparat el del que és en línia amb el canó i el cilindre gira i posa un nou cartutx en disposició d’ésser disparat en tornar a prémer el gallet Encara que hom pot considerar com a antecedents històrics del revòlver l’arma coneguda al s XVI proveïda de diversos canons que hom feia girar amb la mà i la pistola de roda del s XVII, no fou fins el 1835 que el nord-americà Samuel Colt patentà el primer revòlver, al qual donà nom
encartutxat | encartutxada
metralladora

Metralladora
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, relativament pesant i totalment automàtica, que pot tirar successivament i ràpidament un gran nombre de projectils.
L’ànima del canó pot ésser del calibre dels fusells militars convencionals o bé arribar fins al de 20 mm, i a partir d’aquest calibre són considerades dins la categoria de canons automàtics Habitualment requereix un equip de dos o tres homes per al maneig l’un transporta l’arma i la dispara i l’altre transporta el trípode i la munició i ajuda a fornir la cinta de projectils o els carregadors La primera metralladora eficaç fou la Gatling, sorgida de les necessitats de la guerra de Secessió nord-americana Tenia de sis a deu canons, disposats de manera que voltessin parallelament entorn d’un eix…
Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

Membres del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines
© CRIS
Submarinisme
Club esportiu dedicat a l’escafandrisme, al salvament i recuperacions submarines i altres activitats subaquàtiques, fundat a Barcelona el 26 d’abril de 1954.
Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo Manual del submarinista , utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans Contribuí a la…
,