Resultats de la cerca

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta…

Fundat el 1932, fou una de les entitats pioneres en la difusió popular de l’esport a les comarques gironines L’equip de futbol fou campió provincial de Girona 1934 Desaparegué amb l’esclat de la Guerra Civil

Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica El seu primer llibre, Hojas al viento 1890, influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve 1892, es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M de Heredia Bustos y rimas 1893, de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine

Membre de la Unió Esportiva Santboiana des del 2008, juga en la posició de centre

Membre del Club Orientació Catalunya i fundador del Club Esportiu Senglar Orientació Sant Cugat Guanyà la primera Copa Catalana 1990 i formà part de la primera selecció nacional, que dirigí durant els anys 2000-03

Fundat el 1929, tingué diversos noms Casal Popular de Cultura, Casal Catòlic Cultural, fins que l’any 2000 adoptà la denominació actual El 1931 adquirí uns terrenys per a construir unes pistes esportives per a la pràctica del tennis i del bàsquet, que el 1974 convertí en pavelló poliesportiu Del casal han sortit altres entitats que han fomentat l’esport com el Club d’Esquí i la Secció d’Amics de la Muntanya