Resultats de la cerca

Genealogista Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà 1599, senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava Fou majordom del rei Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà

Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II

Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Representà un paper important dins el braç nobiliari a les corts catalanes celebrades en els regnats d’Alfons IV i de Joan II Fou, successivament, veguer de Cerdanya i batlle de Puigcerdà 1458, i governador de Rosselló i de Cerdanya 1460 En esclatar la guerra contra Joan II s’inclinà pel partit reialista, motiu pel qual la generalitat s’apoderà dels seus béns, bé que Joan II l’indemnitzà amb els de Guillem Cadell Vilanova de Banat i Arsègel 1468 Vers el 1470 fou desposseït del vescomtat d’Évol, en ocupar els francesos el…

Es casà amb Blanca de So, hereva del vescomtat d’Évol Rosselló Acompanyà el rei Alfons IV en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol 1424-25 Sostingué un plet amb Bernat de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest 1454

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere

Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites

Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez A la mort del seu pare 1543 regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei orde de Montesa Fou capità general de Tilimsen i Tunis 1567 i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà El 1571 retornà a la península Ibèrica i renuncià 1587 al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort La seva preocupació principal durant la…

Situació La torre de base quadrada i les restes de murs que constituïen la defensa del primitiu poble, ara abandonat, d’Antist ECSA - A Rotg El poble d’Antist és emplaçat al vessant solell de la Vall Fosca, a 1 231 m d’altitud, en una petita collada dels vessants de llevant del turó de Santa Bàrbara El poble actual, que reutilitzà i modificà en part les primitives estructures d’un poblat fortificat o castre medieval, s’alça en un penyal rocallós al costat de llevant del conjunt es troben les ruïnes de la torre del Carlà Mapa 33-10214 Situació 31TCG311932 Per tal d’accedir a Antist cal prendre…

El 22 de juliol de l’any 1611, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de Sentjust i de Castre Barcelona final del segle XVI – la Bisbal d’Empordà 1627, abat d’Arles diputat militar Jaume de Camps i Meca, cavaller de Barcelona diputat reial Pere d’Aimeric, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Bru, ardiaca major i canonge de la seu de Vic oïdor militar Manuel de Planella i d’Aimeric, senyor de Castellnou de Moià i de Talamanca, senyor de Calders i castlà de Clarà oïdor reial Jeroni Rasset i de Trullàs, ciutadà…