Resultats de la cerca

Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…

Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’…

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la Segona Guerra…

Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell…

Es formà a partir del 1209, que acollí uns estudiants dissidents d’Oxford Enric III protegí la nova institució 1226, que s’organitzà sota el model de les de París i Oxford El 1338 fou reconeguda per Joan XXII com a estudi general Des del s XV adquirí gran impuls Essent-ne canceller John Fisher, Erasme hi professà 1511 la càtedra de grec, i Cambridge es convertí en un centre actiu de difusió de les idees del Renaixement i aviat en un important nucli reformista A partir del mestratge d’Isaac Newton 1667-1701 adquirí especial relleu l’estudi de les matemàtiques, i ja al s XIX el de les ciències…

És situada en una ampla badia sobre la mar d’Irlanda, a la desembocadura del riu An Life Originada al nord del riu, experimentà un gran creixement als segles XVIII i XIX Al començament del segle XX tenia 309 400 h augmentà molt amb la independència, i s’estabilitzà tot seguit l’aglomeració comprèn, entre altres, els nuclis de Howth i Dún Laoghaire Centre de comunicacions de l’estat, és el final de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal i del Canal Reial, amb aeroport internacional i amb el primer port de comerç i de pesca de l’estat, construït el 1714 A la manufactura tradicional…

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…

Vida S’inicià en la música com a escolà de la catedral de Saint Paul sota la direcció de Charles King Quan el canvi de veu no li permeté continuar en el cor, Maurice Greene, l’organista de la catedral, l’admeté com a alumne El 1734 ja exercia d’organista en diverses esglésies de Londres, entre les quals hi havia l’Oxford Chapell, la de Vere Street i la de Cavendish Square, activitat que compaginà amb classes de clavecí en algunes escoles de la ciutat En aquesta època fou alumne de G Pepusch, que inculcà al seu pupil el gust pels compositors antics, cosa inusual en aquell temps L’any 1736…

És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per D Rutherford el 1772, i a la mateixa època, també per H Cavendish i J Priestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…