Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes…
dejuni
Dret canònic
Prescripció de l’Església referent a una reducció de l’aliment en determinats dies de l’any.
En l’Església catòlica el precepte es limita, actualment, al dimecres de Cendra i al Divendres Sant
el Vilar
Veïnat
Veïnat del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) format per masies disperses al s. de la Bisbal, prop de la riera del Vilar .
És esmentat als segles IX i X S'hi destaca el Mas Cendra i el Mas Saüc
boghead
Mineralogia i petrografia
Tipus d’hulla, classificat habitualment entre els esquists bituminosos, formada per algues unicel·lulars ( Pila bibractensis
), rica en hidrocarburs.
Malgrat un elevat contingut de volàtils, no és usada com a combustible, perquè fa massa cendra Per destillació n'és obtingut un carburant anàleg a l’essència de petroli
abstinència
Dret canònic
Precepte de l’Església catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any.
És obligatòria com el dimecres de Cendra o els divendres de Quaresma o optativa com els altres divendres de l’any, en què pot ésser traslladada a altres dies o substituïda per altres obres penitencials
terramara
Prehistòria
Nom d’un tipus de jaciment prehistòric del nord d’Itàlia, d’origen popular, de l’època calcolítica (o eneolítica) i de l’edat del bronze.
Són petites plataformes que sobresurten de la plana, formades per acumulació de vestigis com ara cendra, fusta podrida, carbó i objectes prehistòrics, produïdes pel fet d’haver-hi hagut un poblat de cabanes durant molt de temps
paper de filtre de cendres tarades
Tecnologia
Química
Paper que per calcinació conté un pes conegut de cendra.
És emprat en tècniques gravimètriques gravimetria
acendrar
Netejar els metalls amb cendra per tal d’abrillantar-los.