Resultats de la cerca

Format a l’acadèmia Ars de Barcelona i amb Francesc Quer Es dedicà a la ceràmica tradicional i decorà l’exterior de l’església del Poble Espanyol de Montjuïc —on installà el taller—, la del santuari del Vilar a Blanes, etc També exposà pintura

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a Anglaterra Sunderland College of Arts Des de l’any 1971 és professora de la seva especialitat a l’esmentada escola barcelonina Exposà per primera vegada l’any 1978 En les seves creacions experimenta amb les possibilitats que ofereix el fang, bé creant formes suggeridores bé realitzant làmines —a voltes plegades— en les quals sobresurten els valors texturals i cromàtics

Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions

Fou alumne de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola Massana de Barcelona Actualment treballa al taller que ha muntat al mas d’En Bosc, a Rodonyà Alt Camp L’estil de les seves obres és original i no funcional en figuren al Museu de Ceràmica de Barcelona i al d’Art Contemporani d’Eivissa Ha participat en exposicions individuals i collectives a Barcelona, Eivissa, Girona, Madrid, Maó, Faenza Itàlia i Montevideo També es dedica a fer tapissos, escultures, mòbils i monotips Ha estat membre del Grup Menorca

Seguí el tipus tradicional català Exposà individualment a Barcelona 1941 i 1945 Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…

Fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés , es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, estudis que completà a Faenza Itàlia i Sunderland Gran Bretanya Deixeble de Josep Raja Brull, el 1986 anà a París, on fou molt influït per Constantin Brâncuşi El 1969 feu la primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal d’aquest any obtingué el primer premi d’arts aplicades El 1977 rebé el primer premi Ciutat de Manises i fou convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne França Professor de…

S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà obres de…