Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
Posada en marxa de la central tèrmica de Cercs
Es posa en marxa la central tèrmica de Cercs
S’inaugura a Cercs un parc temàtic del terror
Horrorland, el primer parc temàtic dedicat al terror del sud d’Europa,obre les portes al públic amb un espectacle d’inauguració Horrorland utilitza l’edifici de la central tèrmica de Cercs Berguedà, clausurada el 2011, i és una iniciativa de les empreses Insomnia Corporation i Horror Box, amb seu a Berga i Barcelona, respectivament El complex temàtic tindrà lloc durant 15 dies coincidint amb la temporada de Halloween del 10 d'octubre al 17 de novembre
Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues (Cercs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in loco vocitato…
El director de la central tèrmica de Cercs (Berguedà), primera persona condemnada a Espanya per un delicte ecològic
El director de la central tèrmica de Cercs Berguedà es converteix en la primera persona condemnada a Espanya per un delicte ecològic, arran de les emissions de diòxid de sofre que durant l’any 1985 i part del 1986 l’empresa va llençar a l’atmosfera
pont de Pedret
© C.I.C - Moià
Pont
Construcció i obres públiques
Pont gòtic sobre el riu Llobregat que dóna accés a Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà).
Prop del pont hi ha indicis d’un altre pont més antic
la Baells
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà).
L’any 1975 fou negat, juntament amb Sant Salvador de la Vedella, a causa de la construcció del pantà de la Baells La façana de l’església de Santa Maria s XII fou desmuntada i traslladada al nou nucli de Sant Jordi de Cercs
el Pont de Rabentí
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà).
És situat a l’esquerra del riu de Peguera a menys d’1 km de la seva confluència amb el Llobregat, prop del pont per on passa la carretera de Berga a la Pobla de Lillet, 1 km al SE de l’antiga església parroquial deSant Jordi de Cercs L’església de Santa Maria, que domina el poble, és l’actual parroquial Antigament fou un centre d’indústria tèxtil menestral El 1848, durant la guerra dels Matiners, les forces carlines de Joan Castells hi obtingueren un triomf sobre els liberals del coronel Orio
Elena Jordi
Cinematografia
Actriu i empresària.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar…
Jordi Casals Vilalta
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10
Joan Carreres i Palet
Enginyer.
Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingeniería Textil de Mèxic Membre d’Acció Catalana i, després, del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat