L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980; aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu (in loco vocitato Vila Auzite), amb la seva església dedicada a Santa Maria, els seus delmes, primícies, oblacions, cementiri i límits (... cum ipsa ecclesia Stae. Mariae cum suis decimis, et primitiis, et oblationibus et defunctionibus, et ciminteriis et suis sacrariis, cum exiis et regresiis, et terminibus suis...). En l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, de l’any 983, surten esmentats com a propietat d’aquest monestir, el lloc i l’església de Vilosiu (Et in villa velosil ecclesiam sancte Marie cum suas decimas et primicias, et oblaciones, et masos ·IIII· cum terras et vineas). El domini del monestir baganès fou efectiu durant tota l’època medieval; així l’any 1175 el monestir va fer valer els seus drets sobre Santa Maria de Vilosiu quan Pere de Berga, la seva muller Estefania i el seu fill hagueren de renunciar, per sentència de la Cort de Barcelona i en presència dels comtes de Pallars, Urgell i els bisbes de Vic, Urgell i Barcelona, i abats i nobles importants, a usurpar els drets del monestir de Sant Llorenç a les parròquies de Sant Climent de Vallcebre, Sant Mateu de Fumanya i Santa Maria de Vilosiu. Els senyors de Berga reberen en aquesta sentència dos-cents cinquanta sous en concepte d’antics drets i censos en aquests llocs. Santa Maria de Vilosiu va perdre el seu caràcter parroquial car no s’esmenta amb aquesta categoria en la visita del 1312 al deganat del Berguedà. L’any 1363 la reina Elionor va vendre a Pere Fresc de Berga els castells de Merola i Blancafort, juntament amb les esglésies de Santa Maria de Vilosiu, sant Andreu de Cercs i Santa Maria de la Baells per la quantitat de quatre mil sous i amb el consentiment del seu marit. L’any 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. L’abat de Sant Llorenç reivindicava els censos, rendes, pastures i drets d’aquest lloc. L’església degué abandonar-se car no s’esmenta ja com a sufragània el segle XVIII.