Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Tau Charm Factory
Accelerador dissenyat per mesurar amb gran precisió les característiques dels leptons tau i les partícules amb el quark charm.
Acceleraria electrons i positrons amb una energia de 3 a 5 GeV No se n'ha construït cap al món Existeix un projecte de màquines d’aquest tipus per a l’Estat espanyol i una altre de l’Estat francès Problemes pressupostaris i de participació dels estats membres del CERN en dificulten la construcció -Barcelona i València són dues seus possibles- Amb el pas del temps, les característiques del leptó tau es van coneixent amb més exactitud i una màquina de precisió d’aquestes característiques, tot i ser interessant, pot perdre gran part del seu interès
Léon Charles Van Hove
Física
Físic belga.
Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i…
Enrique Fernández Sánchez
Física
Físic.
Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and Gravitational Waves…
Wolfgang Paul
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li…
Low Energy Antiproton Ring
Desaccelerador de partícules per a produir antiprotons del CERN de Ginebra.
Construït el 1982 i operatiu fins el 1996, produïa antiprotons amb una energia de 21 MeV i permeté estudiar més a fons les propietats de l’antimatèria i Fou transformat en l’anell d’ions de baixa energia Low Energy Ion Ring, el qual, al seu torn, contribuí a la construcció del Gran Collisionador d’Hadrons, inaugurat el 2007
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…
Barry C. Barish

Barry C. Barish
© Linear Collider Collaboration
Física
Físic nord-americà.
Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una participació…
Col·lisionador Lineal Compacte
Física
Accelerador lineal de partícules dissenyat al CERN i en fase de proves.
Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC
web
Electrònica i informàtica
Servidor distribuït d’informació multimèdia amb enllaços hipertextuals (internet).
El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben connectats, en…