Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en…
feix piramidal
Anatomia animal
Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
Neix a les circumvallacions cerebrals, davalla a la base del cervell i, a través del peu del peduncle, arriba al bulb, on es divideix en dos feixos desiguals, el principal dels quals passa al costat oposat i es colloca en el cordó lateral de la medulla feix piramidal encreuat , i l’altre és la continuació del feix piramidal i ocupa una part del solc mitjà de la medulla
nucli Accumbens
Medicina
Nucli basal de l’encèfal situat a la part anterior de la banya frontal del ventricle lateral del cervell que forma part del sistema límbic.
Equilibra dos neurotransmissors essencials, la dopamina, que controla la funció motora, l’aprenentatge, les emocions i els sentiments de plaer, i la serotonina, de funció fonamentalment inhibitòria El nucli Accumbens és una de les estructures del cervell més afectada per les drogodependències, ja que s’ha demostrat que el consum continuat de drogues, tant si són addictives com ara la cocaïna o les amfetamines, com si són recreatives, com la nicotina o l’heroïna, augmenta la producció de dopamina i redueix la de serotonina
neurona mirall
Biologia
Tipus de neurona localitzada en les àrees del còrtex motor i sensoriomotor i al lòbul parietal del cervell que s’activa tant en efectuar moviments com en observar-los en altres individus.
Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme
tomografia axial per ordinador

Esquema que mostra quatre tomografies axials per ordinador de cervell obtingudes en diferents talls transversals del crani
© Fototeca.cat
Tècnica basada en la imatgeria no òptica mitjançant la qual hom pot obtenir imatges radiogràfiques de qualsevol secció plana del cos humà.
El procediment consisteix a fer passar a través del cos del pacient un feix de raigs X en forma de ventall que són recollits per un seguit de captadors electrònics situats a l’altra banda del cos L’emissor i els captadors són situats sobre un mateix pla transversal, i el conjunt gira uns 180° entorn d’un eix fix que es fa coincidir amb el centre de la secció del cos que hom vol estudiar, que roman immòbil La intensitat del raig rebuda pels captadors, que depèn de la densitat dels teixits que travessen hom atribueix el valor -2000 a la de l’aire, o a la de l’aigua i 2000 a la dels ossos,…
anencefàlia
Patologia humana
Absència congènita del cervell.
És una anomalia incompatible amb la vida
David Hunter Hubel
Medicina
Neurofisiòleg nord-americà d’origen canadenc.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat McGill de Montreal 1947 Posteriorment, estudià medicina a la mateixa universitat, on es graduà el 1951, especialitzat en neurofisiologia En 1953-58 fou mobilitzat per a la guerra de Corea i serví a l’Institut Neuropsiquiàtric de l’exèrcit, on inicià les seves recerques sobre l’activació de neurones al cervell en el processament de la informació visual Des del 1959 desenvolupà tota la seva carrera científica i acadèmica a la facultat de medicina de Harvard, on, amb Torsten N Wiesel , continuà estudiant els mecanismes de l’anàlisi de…
Aleksandr Romanovič Lurija
Psicologia
Neuròleg i psicòleg rus.
Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge…
Biologia i genètica 2013
Biologia
Genètica
Seguint la tendència dels darrers anys, al llarg del 2013 les revistes científiques de referència en biologia i genètica van continuar destacant de manera preferent en les seves portades i els seus editorials els avenços en genètica i genòmica, especialment pel que fa a l’expressió i la regulació gènica, l’estructura i el funcionament del cervell i la importància de la dinàmica bacteriana en sistemes molt diversos En conjunt, cada cop prenen més importància els aspectes dinàmics i relacionals, fruit dels grans avenços recents en les tècniques d’anàlisi simultània de grans…
William Ross Ashby
Psicologia
Psiquiatria
Medicina
Neuròleg i psiquiatre anglès.
És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956