Tronc encefàlic

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medul·la espinal. Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals. Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli, una massa convexa, més ampla que llarga. La protuberància es continua amb el bulb raquidi, zona de pas entre l’encèfal i la medul·la espinal.

El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel. Una part important de les fibres procedents de les àrees de l’escorça cerebral que regulen la contracció muscular voluntària es creuen d’un costat a l’altre al bulb raquidi. Per aquesta raó, l’hemisferi esquerre és el responsable de la contracció dels músculs de la meitat dreta del tronc i les extremitats, i viceversa.

Al tronc encefàlic hi ha també nuclis de substància grisa, constituïts per cossos de neurones que intervenen en el control de funcions sensitives i motores. En aquests nuclis s’estableixen connexions entre diverses vies de conducció nerviosa. Hom troba al tronc encefàlic la majoria dels nuclis dels nervis cranials, uns nervis que emergeixen del sistema nerviós central a nivell de l’encèfal. Aquests nervis són molt importants, perquè transmeten la sensibilitat que prové dels òrgans dels sentits, els impulsos nerviosos responsables dels moviments de la cara, i altres que participen en la regulació de funcions igualment importants, com són la respiració o la freqüència cardíaca. Hi ha dotze nervis cranials que emergeixen de cada meitat de l’encèfal. Com que es corresponen amb uns altres dotze de característiques semblants que surten de l’altre costat, hom considera que hi ha dotze parells de nervis cranials. Només dos nervis, l’òptic i l’olfactori, neixen del cervell, mentre que la resta tenen l’origen al tronc encefàlic. Vegeu el quadre on es resumeixen les característiques d’aquests parells cranials.

Parells cranials
Parell Nom Origen Funció
I olfactori cervell olfacte
II òptic cervell visió
III motor ocular comú peduncles moviments oculars
IV patètic peduncles moviments oculars
V trigemin protuberància sensibilitat de la cara; masticació
VI motor ocular extern protuberància moviments oculars
VII facial protuberància moviments i sensibilitat de la cara; gust
VIII auditiu protuberància; bulb audició i equilibri
IX glosso-faringi bulb deglució; sensibilitat de la faringe/laringe; gust
X vague o neurogàstric bulb mobilitat de la faringe/laringe; òrgans del coll, el tòrax i la cavitat abdominal
XI espinal bulb mobilitat de la laringe; músculs del coll i l'espatlla, el tòraxi la cavitat abdominal
XI hipoglòs bulb mobilitat llengua