Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
círvia

Círvia
NOAA (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies
Sant Vicenç de Torelló
Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Torelló des del costat de llevant, amb la capçalera i el campanar M Anglada L’església de Sant Vicenç de Torelló es troba situada a la part de ponent del casc urbà del poble, en el nucli antic El poble es troba al mig del terme municipal de Sant Vicenç, a la vall del Ges, prop de la carretera que va a Sant Pere de Torelló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 40,0 —y 57,1 31 tdg 400571 L’accés a Sant Vicenç de Torelló s’efectua des de Torelló per…
Raset

Vista parcial de Raset, a Cervià de Ter (Gironès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Cervià de Ter (Gironès), al NE del cap del municipi.
El lloc ja és esmentat al s XI l’església és dedicada a sant Cristòfor
Arnau de Llers
Història
Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser.
Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida
Giovanni Guareschi
Literatura italiana
Novel·lista italià.
El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró
Llorenç Pagans i Julià
Música
Tenor i compositor català.
Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona
Miquel Rué i Rubio
Música
Músic.
Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905