Resultats de la cerca

Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça

La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta

Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883

Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i…

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

Continuador de l’escola de Fídies —del qual imità alguns aspectes, com és ara la delicadesa i subtilitat dels plecs de la indumentària—, treballà a Roma estàtua marmòria d’Àrtemis al Palatí, a Epidaure temple d’Asclepi i al mausoleu d’Halicarnàs Excellí, però, en la representació de figures de nereides i de níkai níkē Hom li atribueix l’escultura de Leda i el cigne coneguda a través de moltes còpies, una de les quals als Musei Capitolini de Roma i també una Atena amb l’ègida estrellada

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones…

Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…

El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests casos, a causa de la forma sinuosa que…