Resultats de la cerca
Es mostren 7961 resultats
el Caro
Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són notablement…
Montmagastre
Panoràmica del cim de Montmagastre
© CIC-Moià
el Sui
Vista del cim del Sui
© CIC-Moià
Tabor
La basílica de la Transfiguració al cim de Mont Tabor
© Corel
Turó
Turó cònic (588 m) de Galilea, isolat a l’extrem NE de la plana d’Esdreló.
Conegut des de temps antic com a muntanya santa, esmentat sovint a l’Antic Testament, la tradició cristiana segle IV situa al seu cim la transfiguració de Jesús Una basílica cristiana 1924, sobreposada a la primitiva bizantina segle V, en commemora el misteri
Sant Patllari
Cim de Sant Patllari
© MPG
Cim
Cim (654 m) de la serra homònima, contrafort de la serra de Rocacorba, al municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), on se situa el santuari de Sant Patllari, d’origen romànic.
costa del Pol
Vista del Moianès des del cim del serrat del Pol (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Serra
Serra dels municipis de Moià i Collsuspina (Moianès), al sector oriental del terme.
El seu cim culminant 1032 m ofereix una àmplia panoràmica sobre les terres del Moianès
el Tibidabo
Vista del cim del Tibidabo amb el temple del Sagrat Cor i les instal·lacions del parc d’atraccions
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola, entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el…
Makalu
Makalu, cim de l’Himàlaia central
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central, al SE de l’Everest (8 470 m).
Fa de frontera natural entre el Nepal i el Tibet
tuc de Sarraèra
El cim de Sarraèra
© Xevi Varela
Cim
Cim (2.645 m) de la línia de crestes que separa la vall de Rius de la del riu Nere, a la Vall d’Aran, termenal dels municipis de Salardú i de Viella.
Al vessant nord neix el riu de Sarraèra , afluent, per la dreta, del riu Nere
Pedracastell
Vista del cim de Pedracastell
© Alberto González Rovira
Cim
Cim (308 m) dels municipis de Canet de Mar i Sant Iscle de Vallalta (Maresme).