Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
jonc negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 15 a 70 cm d’alçària, de fulles basals, linears i canaliculades i flors agrupades en inflorescències de color negrós.
Creix formant una gespa densa, i viu a les jonqueres i a les maresmes litorals, i també en zones humides de l’interior, preferentment en aigües alcalines
papir
Papir
Judy Dixon (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i triangulars, que atenyen fins a 2,5 m d’alçària i són coronades per una umbel·la de fulles cintiformes.
Es fa en aigües fluvials, a Egipte i als països pròxims
jonc
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de 50 a 150 cm d’alçària, de tiges cilíndriques, amb beines basals coriàcies i brunes, i de flors inconspícues, en glomèruls esfèrics compactes.
Es fa en indrets humits
paraigüets
Paraigüets ( Cyperus alternifolius )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i nombroses, de fins a 120 cm d’alçada, les quals duen una corona radial de fulles estretes, de color verd brillant.
Prové de Madagascar i és molt conreada en jardineria
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la
jónçara
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment perennes, de la família de les ciperàcies, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues comprimides que formen una antela, la qual duu a la base unes quantes fulles.
jonca d’estany
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de soca reptadora, de tiges robustes, arrodonides i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.
Es fa en vores d’estanys
pampa
Geobotànica
Tipus de vegetació estèpica propi de l’Argentina centreoriental, caracteritzat per l’absència d’arbres i per la preponderància de les gramínies i també d’altres famílies herbàcies, com ara les compostes, les ciperàcies, les amaril·lidàcies i les papilionàcies.
Les zones de pampa són ramaderes per excellència
Principals plantes superiors al·lòctones incorporades a la flora dels Països Catalans
A qualsevol flora coexisteix un conjunt de plantes considerades autòctones o natives al costat d’altres, en nombre més o menys elevat, d’introduïdes Aquests vegetals, originaris de vegades de regions llunyanes i d’introducció més o menys recent, s’anomenen allòctons o exòtics La nostra flora, que no és excepció a la norma, també acull un cert nombre d’aquests vegetals La regió d’origen d’aquestes espècies és molt diversa àsia oriental, Pròxim Orient, àfrica, Amèrica, Austràlia, etc i encara, sovint, no se sap exactament quina és, com tampoc, de vegades, l’època d’introducció al país Els…