Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
cercle deferent
Circumferència deferent (en vermell) imaginada per l’antiga astronomia geocèntrica (sistema ptolemaic) per tal d’explicar el moviment aparent dels planetes, i que deixà de tenir utilitat en imposar-se la teoria heliocèntrica (sistema copernicà)
© Fototeca.cat
Astronomia
Dit de la circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra (sistema ptolemaic).
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar…
superfície cilíndrica
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família de rectes paral·leles entre elles que recolzen sobre una corba donada, plana o no, anomenada directriu de la superfície
.
El cas més simple superfície circular cilíndrica es presenta quan la corba directriu és una circumferència i les rectes generatrius són perpendiculars al pla de la circumferència
astroide
Astroide
Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana algebraica d’equació cartesiana x2/3 + y2/3 = r2/3.
L’astroide és una hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi r que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira
fletxa
Fletxa d’un arc de corba AB
©
Matemàtiques
En un arc de corba AB, segment que uneix el centre de l’ar c AB amb el centre de la corda [AB].
Si AB és un arc d’una circumferència, la fletxa és situada sobre el diàmetre perpendicular a la corda AB , i la seva longitud és l = r 1—cosα/2, on r és el radi de la circumferència i α l’angle determinat pels diàmetres subtendits pels extrems de l’arc
concoide d’una corba respecte a un punt
Matemàtiques
Donada una corba C
i un punt O
del seu pla, lloc geomètric dels punts Q
i Q’
determinats en mesurar, a ambdós costats, una determinada distància b
a partir del punt P
obtingut en tallar la corba C
mitjançant una recta R
que passi per O
.
De la definició resulta palès que la concoide d’una corba té dues branques Si C és una recta, i hom escull un sistema de coordenades polars amb origen al punt O , separat de C per una distància perpendicular a , l’expressió de la concoide de la recta C respecte a O és r= a/cos θ+ b si a < b es determina un llaç en O , si a = b hi ha una cúspide en O i la concoide és la concoide de Nicomedes , i si a > b no hi ha cúspide però hi ha un acnode en O Un altre cas particular s’escau quan C és una circumferència en aquest cas, la concoide de la circumferència C…
cissoide
cissoide
Matemàtiques
Corba algèbrica plana de tercer grau definida per l’equació y2(2a-x) = x3.
Hom atribueix la solució d’aquesta equació a Diocles La cissoide és engendrada pels punts M que són a una distància de O igual a la distància AP entre els punts A d’una circumferència de radi a i els corresponents punts P de la tangent T i la circumferència per B