Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…
Vilgot Sjöman
Cinematografia
Literatura sueca
Realitzador cinematogràfic i escriptor suec.
Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970, Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975, Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella — Lektorn ‘El…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…
Jaume Vila i Pascual
Literatura catalana
Escriptor.
Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral 1953, El fill pròdig , La filla del rei o La princesa està trista Fou director…
,
Almudaina

Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Planes, al N de la serra d’Almudaina (que separa aquesta vall de la de Seta) i drenat pels barrancs del Molló i de Colomer, afluents del barranc de Planes, que limita el terme pel N.
El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de…
Marc Recha i Batallé

Marc Recha i Batallé
© Dies d’agost
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Autor de diversos curtmetratges des de l’adolescència, estudià a París gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya El seu primer llargmetratge fou El cielo sube 1991, basat en l’obra d’Eugeni d’Ors Oceanografia del tedi , que no tingué una distribució normalitzada però que cridà l’atenció pel seu estil personal i exigent Les seves pellícules posteriors, L’arbre de les cireres 1998, que obtingué premis al Festival de Locarno i dels crítics i escriptors cinematogràfics del Festival Internacional de Catalunya, Pau i el seu germà 2000, Les mans buides 2003 i Dies d’agost 2006,…
Rosanna Pastor i Muñoz
Cinematografia
Actriu.
En teatre, cal assenyalar els seus treballs en Las galas del difunto , Pessoa en persona , El hombre deshabitado , Funció de gala i Damunt l’herba En cinema ha participat, entre d’altres, en Las edades de Lulú 1990, de Bigas i Luna, Land and Freedom 1995, de Ken Loach, En brazos de la mujer madura 1996, de M Lombardero, Arde amor 1998, de R Veiga, L’arbre de les cireres 1999, de Marc Recha, i Leo 2000, de José Luis Borau Per la interpretació a Land and Freedom rebé el 1996 el premi Goya a l’actriu revelació, i els premis a la millor actriu d' El Temps , l’Associació d’Actors del…
vall d’Almonesir
Vall de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d’Espadà.
És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l’esquerra Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres Es troba dividida entre els termes municipals d’Algímia d’Almonesir i de la Vall d’Almonesir en aquest darrer terme es troben, a més, els despoblats de Torresomera i de Sant Joan d’Almonesir L’antic castell d’Almonesir , d’origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou El poble de Matet…
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…
Vallestàvia
Vallestàvia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret.
La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una…