Resultats de la cerca

Per les seves investigacions sobre l’acció química dels gens, l’any 1958 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Beadle amb qui efectuà nombrosos experiments genètics en Neurospora crassa i amb Lederberg, coautor amb ell d’estudis sobre la transmissió i l’alteració de les característiques hereditàries en Escherichia coli i altres bacteris

Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990

De jove residí a l’Argentina, on establí relacions comercials que continuà en tornar a Barcelona Fundà la revista comercial hispanoamericana El Mercurio 1901 i publicà opuscles de tema sud-americà Escriví l’obra en prosa Por los Pirineos 1903 i fou coautor amb Artur Masriera del llibret de l’òpera Bruniselda 1906, d’Enric Morera

Professor universitari És autor de nombrosos treballs especialitzats sobre Verdaguer Com a poeta ha publicat Cops de cap a la lluna 1974 i La llum ineficaç 2000, que recull la seva lenta i elaborada producció lírica dels anys 1988-95 És coautor de la traducció d’una antologia del poeta escocès John Burnside, El món impossible 1997

Collaborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner Fou professor des de l’any 1907 i catedràtic 1920-50 de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc, dins un ampullós monumentalisme És pare de l’entomòleg  Lluís Domènech i Torres

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín Osca i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín 1980, amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món 1151 m És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina 2000 i Les mines d’aigua de la serralada de Marina 2004