Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Willy Ley
Enginyer alemany naturalitzat nord-americà.
Donà un gran impuls a l’aplicació dels coets com a propulsors de vehicles destinats a l’exploració còsmica El 1927, a Breslau, intervingué en la fundació de la Verein für Raumschiffahrte A causa de les seves idees antinazis, el 1935 emigrà als EUA Fou un dels millors historiadors del desenvolupament dels coets, dels míssils i dels viatges espacials, i es destacà en el camp de la narració d’anticipació
Robert Esnault-Pelrerie
Enginyer francès, capdavanter de l’astronàutica.
L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera
Hermann Julius Oberth

Hermann Julius Oberth
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.
Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…
Walter Dornberger
Aeronàutica
Militar i tècnic aeroespacial alemany.
El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic…
Xichang
Astronàutica
Base de llançament de coets xinesa.
Està situada a la província de Sichuan A causa de la seva localització s’empra essencialment per a la collocació de satèllits en òrbita geosincrònica Inicialment s’utilitzà per al llançament de satèllits militars, però aviat començà a enviar a l’espai satèllits comercials Les seves installacions inclouen estacions de proves i d’enlairament de satèllits i estacions de seguiment
cianogen
Química
Pseudohalogen de fórmula (CN) 2
obtingut per oxidació dels ions cianur, per exemple, amb coure (II):
És un gas intensament metzinós, emprat en síntesi orgànica, com a fumigant i com a combustible de coets
Eleuthera
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, de l’arxipèlag de les Bahames, entre les illes de Great Abaco, Cat i New Providence.
Produeix tomàquets, cítrics i bananes Hi ha una estació de radar per als coets llançats des de cap Canaveral
accelerador
Astronàutica
Motor-coet auxiliar de gran potència que serveix per a donar a un coet pesant la suficient velocitat inicial per a poder continuar la marxa amb el motor principal.
En els coets còsmics pot considerar-se com una primera etapa d’un coet múltiple És conegut també amb el nom anglès de booster
acceleròmetre
Tecnologia
Aparell per a mesurar l’acceleració a què és sotmès un cos, respecte a una referència fixa, per estudiar-ne les conseqüències i els efectes.
Se sol usar també per a les mesures de fatiga dels materials i per al guiatge per inèrcia en la navegació automàtica avions, coets, míssils autodirigits, etc
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes de propulsió…