Resultats de la cerca

Es compon, bàsicament, de diverses menes de peix i crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d’oli i tomàquet, i d’altres vegetals Durant l’ebullició s’hi afegeix vi blanc o absenta Se serveix colada, amb el peix a part

Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter

La mescla 5050 pot ésser fosa i colada per a omplir petites granades la mescla 8020 pot ésser premsada o granulada i és emprada per a bombes i granades més grosses Els amatols són poc sensibles i higroscòpics, i menys trencants però més potents que el trinitrotoluè

L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…

En el laminatge hom modifica l’estructura interna del material orientant la fibra en la direcció longitudinal de la peça, de manera que la plasticitat i la resistència mecànica augmenten en aquesta direcció En el laminatge en calent hom obté més bones propietats mecàniques que en l’emmotllament, però afavoreix l’oxidació i la descarburació artificials En el laminatge en fred, emprat per a deformacions petites, hom obté un gran control dimensional i un augment de la duresa i del límit elàstic

És l’equivalent volcànic d’un gabre roca plutònica És constituït per plagiòclasi càlcica principalment labradorita i per piroxè augita, amb olivina o sense El principal mineral accessori és la magnetita El basalt vitri és anomenat taquilita La divisió dels basalts depèn de l’alcalinitat del feldespat El basalt alcalí és típic de les illes volcàniques arc d’illes El basalt poc alcalí toleític és el més estès i constitueix les grans colades continentals i submarines aquestes últimes són de gran importància per tal com formen el fons dels oceans L’expansió dels oceans a partir d’una…

Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus , del Pliocè…

És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…

Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra  i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas  i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions…

La seva presència a l’atmosfera terrestre 0,934% en volum fou confirmada per John William Rayleigh el 1892 aire William Ramsay l’aïllà el 1894 L’argó atmosfèric és constituït per una mescla de tres isòtops 36 Ar, 38 Ar i 40 Ar, el darrer dels quals és, de molt, el més abundant 99,6% Diversos isòtops radioactius han estat també obtinguts artificialment L’argó és obtingut industrialment com a subproducte en fàbriques que treballen amb aire com a primera matèria i és subministrat en bombones d’acer sota una pressió de 150 kg/cm 2 , amb pureses del 99,9% o més, segons els usos Com els altres…