Resultats de la cerca

Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma…

Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’assimilar la…

El terme fou creat el 1904 per Armand Viré Com a especialitat nasqué el 1831 amb la primera descripció d’un ésser viu cavernícola, el coleòpter troglobi Leptodirus hohenwarti procedent de la cova d’Adelsberg Carniola, pel comte Franz von Hohenwart El 1907 Emil G Racovitza i René Jeannel crearen Biospeleologica, una organització que tenia per finalitat l’elaboració d’un projecte d’història natural del domini subterrani Actualment és una branca de la biologia sòlidament consolidada A Catalunya les primeres exploracions bioespeleològiques foren fetes per René Jeannel i per Racovitza, que a…

Soci del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia 1963, a partir del 1964 s’especialitzà en bioespeleologia i en fotografia i cinema subterranis Dugué a terme exploracions a la serra del Montsec, el massís del Boumort, la serra de Guara Osca i el Marroc, entre d’altres, amb el descobriment de nous coleòpters cavernícoles Escrigué diversos treballs sobre aquestes campanyes Distribución geográfica de algunos isópodos cavernícolas de Cataluña 1970, Estudio espeleológico de la cueva de Aso de Sercué Huesca 1974, Concreciones pisolíticas de cavidades…

Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…

Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…

Es llicencià en farmàcia 1935 a la Universitat de Barcelona Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters Tenebrionidae i Anobiidae i de la fauna cavernícola i en descriví prop de sis-cents tàxons Director del Museu de Zoologia de Barcelona 1966-77, professor de zoologia artròpodes a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1970-75 i president de la Institució Catalana d’Història Natural 1972-74, fou membre numerari de l’Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona 1969 i membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà…

Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…