Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
associació de pares d’alumnes
Educació
Agrupació en què s’organitzen i són representats els pares d’alumnes d’un centre docent.
Les associacions de pares d’alumnes APA són, en general, el canal de representació dels pares en el consell escolar d’un centre La Constitució de l’any 1978 establí com a dret la intervenció dels pares en el control i la gestió dels centres docents sostinguts per l’administració amb fons públics Posteriorment, la Llei Orgànica del Dret a l’Educació regulà aquest dret Dels anys vuitanta ençà, les associacions de pares d’alumnes s’han significat per l’organització d’activitats educatives que complementen les estrictament escolars i per la contribució a la interrelació dels…
Morellàs i les Illes
Morellàs i les Illes Vista general de Morellàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall baixa del riu de Morellàs, o de les Illes, afluent del Rom aigua avall del poble, al vessant dret de la vall del Tec.
El sector meridional del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de l’Albera, i és ocupat pel bosc 360 ha i per pasturatges L’agricultura es localitza a la vall del Tec, molt fèrtil Produeix fruita 63 ha de cirerers, presseguers, pomeres, albercoquers i pereres i hortalisses 3 ha, regades per séquies derivades del Tec La vinya ocupa 207 ha produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha 2 ha de cereals La ramaderia és integrada per bestiar oví uns 730 caps i cabrú uns 190 Hi ha empreses de construcció de mobles i treball de ferro, i una petita indústria del suro…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social,…
soldadura
Música
Enllaç melòdic entre dues unitats formals juxtaposades (juxtaposició).
a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona unitat formal…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Fornalutx
Municipi
Municipi de Mallorca, als vessants de tramuntana de la serra de son Torrella (1 075 m alt.).
Comprèn un sector de costa molt petit al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx , al límit amb el terme de Sóller La zona forestal ocupa 296 ha de matollar, 250 d’alzinar i 72 de pinedes Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres 320 ha i als garrofers, i també a cereals, ametllers i altres fruiters La ramaderia bestiar cabrum i porcí i petites indústries derivades de l’agricultura complementen l’economia La vila 432 h agl 1981 160 m alt és en una vall oberta al SW, 3 km al NE de Sóller, i té un aspecte…
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Revista de la Societat Castellonenca de Cultura.
Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…
Sumacàrcer
Sumacàrcer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb la Canal de Navarrés, estès a la dreta del Xúquer i accidentat per la serra de Sumacàrcer
, que s’aixeca en un fort pendent sobre l’estret pla al·luvial del riu, continuació vers el N del Montot, dins l’alineació que separa les dues comarques.
El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar Els conreus es divideixen en dos sectors el de regadiu 320 ha a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger 275 ha i a les hortalisses, i el de secà 230 ha, als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia El poble 1 289 h agl 2006, sumacarcelers 56 m alt és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra L’església parroquial actual Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari fou…