Resultats de la cerca

A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon…

A la segona meitat del segle IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan segle X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del segle XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

Al s XIV 1379 pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí Al començament del s XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burguès, que ja n'eren feudataris des del segle anterior Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós el Comte Mal

A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein…

Passà als Arias-Dàvila, comtes de Puñonrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de…

Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs…