Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
fluoroform
Química
Compost fluorat que hom pot considerar formalment derivat del metà.
És obtingut mitjançant la reacció CHCl 3 + HF →CHF 3 + 3HCl És emprat com a refrigerant per a baixes temperatures, irrita l’aparell respiratori i a altes concentracions actua com a narcòtic
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
kanamicina
Farmàcia
Antibiòtic que pertany estructuralment al grup de l’estreptomicina i que és produït per bacteris de l’espècie Streptomyces kanamyceticus
.
És una substància polibàsica formada per dos sucres aminats units glicosídicament a la desoxistreptamina Hom l’empra en el tractament d’infeccions causades per bacteris gramnegatius Actua inhibint la síntesi proteica, i a altes concentracions pot ésser tòxic
funció d’acidesa
Química
Funció de l’acidesa a H S +
de les solucions d’un àcid en el solvent S, que dóna, per a cada composició de la solució, la tendència a cedir protons a una base.
Aquesta funció, introduïda per Hammett, és definida, per a una base de Brønsted elèctricament neutra B, per l’expressió on a i és l’activitat i f i el coeficient d’activitat de i f i = a i /C i , essent C i la concentració de i i pot ésser calculada per la fórmula on tant K A , que és la constant d’acidesa en el solvent S de l’àcid HB + , conjugat de B, com C B , i C H B + , que són concentracions, són experimentalment accessibles Si hom pot admetre tal com féu Hammett, basant-se en fets experimentals, que f B / f H B + depèn només de la càrrega elèctrica de B però no de la…
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…
sèrum
Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític.
Reben diferents noms segons la composició dels elements sòlids de la solució així, hi ha sèrum glucosat el que conté glucosa a diferents concentracions 5%, 10%, 20%, glucosalí quan conté glucosa i sals, glucopotàssic, fisiològic solució salina normal, etc
exogàstrula
Biologia
Gàstrula que presenta la inversió dels fulls blastodèrmics.
L’exogàstrula es produeix rarament en la natura i és aconseguida experimentalment en els embrions en estadi de blàstula d’eriçons de mar quan hom els colloca en aigua de mar i en concentracions moderades de clorur de liti
butilhidroxianisol
Alimentació
Química
Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades i xiclets.
És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats
Sestao
Municipi
Municipi de Biscaia, País Basc.
Centre industrial situat a la riba esquerra de la desembocadura del Nerbion, al NW de Bilbao, de l’aglomeració del qual forma part Constitueix una de les més grans concentracions industrials Construccions navals, siderúrgiques alts forns, indústries mecàniques i químiques
trihalometà
Química
Qualsevol dels composts carbonats amb substituents halogenats.
S'originen en el curs dels tractaments de desinfecció de l’aigua per reaccions d’oxidació dels halògens sobre els composts orgànics Els trihalometans més freqüents en aigües potables són el cloroform, diclorobromometà, dibromoclorometà i bromoform, que en concentracions elevades poden ser tòxics